Elevació sinusal

Sunusal

Tractaments

Què és l’elevació sinusal?

L’elevació del si maxil·lar és una tècnica quirúrgica versàtil en la qual es col·loca os a la zona posterior del maxil·lar superior a nivell dels molars i premolars, procediment que permet realitzar un tractament implantològic on abans no era possible per falta d’os.

El procés consisteix a afegir os entre el sól del maxil·lar i la membrana sinusal que es mou cap amunt per tal de proporcionar espai al material de l’implant i que aquest pugui regenerar i fixi els implants de titani.

L’únic material d’empelt que compleix amb la major part dels criteris, per a ser considerat un empelt ideal, és l’os del mateix pacient (os autòleg). La seva principal virtut és la de conferir osteoinducció (ostoecomponentes cel·lulars vius).

En l’actualitat s’estan utilitzant altres materials:

• Al·loempelts: és un teixit transferit entre dos individus genèticament diferents de la mateixa espècie (os humà de donant o de cadàver).
• Xenoempelts: és el teixit transferit des d’un individu d’una altra espècie (os boví, os equí).
• Materials al·loplàstics (fosfat tricàlcic, hidroxiapatita…): són materials sintètics manufacturats mitjançant processos industrials per a ús mèdic i dental.
• Plasma ric en plaquetes a partir de la pròpia sang del pacient: s’obtenen les proteïnes morfogenètiques òssies localitzades en els grànuls alfa de les plaquetes; acceleren el procés de cicatrització tissular i òssia.
• Plasma ric en plaquetes i en leucòcits (L-PRF): és una combinació tridimensional de fibrina autòloga rica en plaquetes i rica en leucòcits, obtinguda a partir de la sang del pacient. Conté factors del creixement i citocines la presència dels quals es relaciona amb la ràpida cicatrització, sobretot en els primers set dies de la intervenció.