FAQS

Preguntes Freqüents

Diabetis i periodontitis

El risc de patir diabetis i la possibilitat de controlar-la de manera satisfactòria estan molt relacionats amb la salut bucodental i, en particular, amb la salut periodontal. Hi ha una evidència científica i clínica que vincula la diabetis amb les malalties de les genives, i viceversa: no només les persones amb diabetis tenen més risc de patir periodontitis, sinó que la periodontitis pot iniciar o augmentar la resistència a la insulina d’una manera similar a com ho fa l’obesitat; de fet, la presència de problemes en les genives pot ajudar a identificar precoçment la presència d’aquesta malaltia metabòlica.

 

Si pateixo diabetis, què em cal saber sobre la salut de les meves genives?

La salut de les seves genives és fonamental per al bon control de la seva diabetis.

Al seu torn, el bon control de la seva diabetis és crucial per garantir l’èxit del tractament periodontal.

La diabetis augmenta la susceptibilitat a l’acció dels bacteris que estan en l’origen de les patologies periodontals.

El diabètic té tres vegades més risc de patir malalties en les genives i aquestes poden requerir més temps per controlar-se, la qual cosa fa més probable la pèrdua de l’os que suporta la dent.

La periodontitis és més severa amb una diabetis mal controlada.

Les infeccions periodontals en el pacient diabètic poden provocar infeccions greus.

 

La Societat Espanyola de Diabetis recomana:

Mantenir els nivells de glucèmia a prop de la normalitat.

Autoexplorar la boca amb especial atenció a la salut de les genives: sagnat, mal alè, inflamació, abscés, mobilitat dentària.

Raspallar les dents tres vegades al dia i mantenir neta qualsevol tipus de pròtesi dental.

Acudir al professional dental dos cops l’any i sempre que sorgeixi algun problema (a les genives, en les dents o qualsevol lesió que pugui estar relacionada amb la pròtesi dental), i netejar-se les dents.

Evitar el tabac.

Tabac i malaltia periodontal

El dany que provoca el tabac en la salut bucodental va més enllà del conegut efecte de tacar les dents i generar halitosi. La seva veritable i major amenaça és silenciosa i no es veu.

El tabaquisme està estretament relacionat amb la malaltia periodontal, provoca la pèrdua de peces dentals, i és, juntament a l’alcohol, el causant principal del càncer oral; a més, és un dels factors responsables del fracàs dels implants dentals.

Els fumadors no només pateixen tres vegades més risc de patir periodontitis sinó que la malaltia periodontal sol estar emmascarada, en a ser menys freqüent i patent un dels principals signes d’alarma que porta a moltes persones a la consulta dental: el sagnat de les genives. En aquests pacients, les genives poden semblar no inflamades tot i estar malaltes, encara que és habitual una major formació de càlcul o tosca i l’aparició de tincions o taques.

La resposta del fumador al tractament periodontal bàsic (raspat i allisat radicular) i avançat (cirurgia periodontal) és inferior a la del pacient no fumador. De fet, la major part dels pacients que no responen adequadament a la teràpia periodontal són fumadors.

Hipersensibilitat dental

Aproximadament una de cada quatre persones adultes pateix hipersensibilitat dental.

És especialment freqüent entre els adults de 25-45 anys, encara que pot presentar-se a qualsevol edat.
Es caracteritza per un dolor agut de curta durada com a resposta exagerada a estímuls tàctils, tèrmics (fred, calor) o químics (diferents àcids en menjars i begudes).

Algunes persones presenten un major risc de patir hipersensibilitat dental; entre elles, les que raspallen vigorosament les seves dents, aquelles amb recessió gingival, les que es troben en tractament periodontal o els individus amb problemes periodontals o exposicions anormals dels colls de les dents.
Senzilles accions poden ajudar a evitar la seva aparició, per exemple, l’eliminació de productes de naturalesa àcida en la dieta, l’ús de raspalls dentals amb filaments suaus i pastes dentífriques no abrasives.

Com a opcions terapèutiques, des de fa molts anys s’han emprat diferents substàncies, introduïdes en pastes dentals, gels, rentades i esprais. En general els tractaments amb més èxit són els que contenen en la seva composició sals de potassi, sobretot nitrat potàssic.

Malalties periodontals i salut general

En els últims anys s’ha realitzat un gran esforç científic, investigador i clínic per tractar de demostrar la forta vinculació bidireccional entre la salut bucal i la de la resta del cos.

 

Malalties cardiovasculars:

  • Cardiòlegs i odontostomatòlegs coincideixen a assegurar que les malalties que afecten les genives (especialment les infeccions periodontals) són un factor de risc per patir episodis coronaris, alguns tan greus com l’infart de miocardi.
  • En les malalties periodontals s’allibera a la sang una gran quantitat de mediadors inflamatoris que poden dipositar-se en diversos òrgans del cos humà. La presència de determinats factors inflamatoris en les artèries coronàries és capaç de trencar la placa d’ateroma, s’obstrueix l’artèria i es desencadenal’infart.
  • Els patògens bacterians que procedeixen de la placa bacteriana situada a la part inferior de la geniva, així com la resposta que generen, estan directament implicats en el desenvolupament de la lesió ateroescleròtica i, amb això, amb un augment del risc de problemes vasculars.
  • S’estima que fins a un 35% dels casos d’endocarditis infecciosa estan provocats per bacteris que procedeixen de la cavitat bucal, producte de la presència de gingivitis, periodontitis o lesions pulpars per càries.

Part prematur:

  • La presència d’alguns trastorns periodontals en la mare gestant pot provocar importants conseqüències en l’evolució de l’embaràs, en el seu termini de terme i, fins i tot, en el fetus (baix pes en néixer). S’ha estimat que les dones embarassades amb periodontitis podrien tenir gairebé el doble de risc de patir un part prematur (abans de les 37 setmanes).
  • Quan hi ha una infecció periodontal crònica se segreguen una sèrie de substàncies molt similars a les que produeix naturalment l’organisme de la dona per provocar el part, aquest fet ajudaria a explicar aquesta relació entre malaltia periodontal i part prematur.
  • A més, l’embaràs afavoreix la incidència i gravetat de la gingivitis (gairebé un 70% de les dones embarassades experimenten aquest trastorn durant el període de gestació), i influeix negativament en la progressió de la periodontitis
  • Per tot això, com a principal recomanació, els periodoncistes aconsellen a les dones en edat d’embaràs i, més encara en les que tenen previst tenir un fill, que extremin les mesures de prevenció de la malaltia periodontal. Sobretot perquè s’ha comprovat que el tractament periodontal en l’embarassada no s’associa amb l’aparició de cap efecte advers.

Artritis reumatoide:

  • La inflamació de les genives i l’artritis reumatoide poden guardar una estreta relació. Diverses investigacions revelen que la presència d’artritis reumatoide eleva el risc de patir periodontitis i, de fet, els pacients amb aquesta malaltia tenen una major prevalença de periodontitis que aquells sense artritis. Però no només això, també s’ha evidenciat que hi ha una relació directa entre la gravetat de la malaltia periodontal i la severitat de l’artritis.
  • Les dues tenen fases de remissió i exacerbació, en les dues es produeix una destrucció òssia i s’eleva el risc de patir una malaltia vascular. L’excés d’inflamació és també un tret característic de les dues malalties.
  • El procés patològic similar entre la periodontitis i l’artritis no sembla casual: la manera en què es produeix la destrucció, tant dels teixits que envolten la dent com de les articulacions, és molt semblant, per la qual cosa s’especula que comparteixen mecanismes patogènics comuns. Fins i tot, s’ha comprovat que algunes estratègies terapèutiques podrien beneficiar a ambdues malalties.
  • Una bona salut periodontal és especialment aconsellable en aquests pacients amb artritis reumatoide.

Síndrome de Down:

  • Gairebé el 100% de pacients amb Síndrome de Down han desenvolupat periodontitis abans dels 30 anys d’edat.
  • L’aparició de malaltia periodontal s’observa ja en nens petits, fins i tot amb dents de llet.
  • Les dents que primer s’afecten són els incisius inferiors, de manera que aquests solen ser les primeres dents que es perden. Aquesta precoç aparició de problemes en les genives és deguda a alteracions en els leucòcits i en els limfòcits inherents a la síndrome, que els fan més susceptibles a les infeccions bacterianes de la boca.
  • És important aconseguir un raspallat dental correcte i, en moltes ocasions, haurem de recórrer a raspalls elèctrics per aconseguir un bon control de la placa bacteriana.

Síndrome metabòlica:

  • L’OMS considera que una persona pateix uns Síndrome Metabòlica quan presenta almenys tres dels cinc criteris següents: glucèmia elevada, pressió arterial elevada, fracció HDL del colesterol disminuïda, triglicèrids elevats i obesitat abdominal.
  • La proteïna IL-17 exerceix un paper essencial en el mecanisme inflamatori implicat en el desenvolupament de la malaltia periodontal: aquest mediador, que s’activa quan hi ha un excés de greix, actua sobre determinades proteïnes òssies afavorint la pèrdua de l’os que suporta la dent. Al seu torn, el teixit adipós produeix citocines, cosa que fa que aquests pacients siguin més propensos a experimentar condicions inflamatòries.
  • Un estil de vida saludable es basa en tres pilars igualment importants: pràctica regular d’exercici físic, alimentació equilibrada i descans emocional i físic reparadors. A aquestes pautes se li han d’unir, indispensablement, les cures bucodentals.

Periodontitis i malaltia pulmonar obstructiva crònica:

  • La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una patologia respiratòria poc reversible caracteritzada per una limitació crònica i progressiva al flux aeri, associada principalment al fum del tabac. Clínicament detectem dificultat respiratòria i tos crònica, acompanyada o no d’expectoració.
  • Noves evidències confirmen el que ja s’intuïa fa anys: una deficient salut bucodental guarda una estreta relació amb la presència o reactivació d’algunes malalties respiratòries i augmenta les possibilitats d’aparició de patologies com ara pneumònia, bronquitis o exacerbacions de la malaltia pulmonar obstructiva crònica.
  • Les infeccions respiratòries cròniques s’associen amb una elevada morbiditat i mortalitat. A Espanya hi ha més de dos milions de persones afectades per MPOC, si bé el 73% ho desconeix i no està diagnosticat ni tractat.Les infeccions respiratòries cròniques s’associen amb una elevada morbiditat i mortalitat. A Espanya hi ha més de dos milions de persones afectades per MPOC, si bé el 73% ho desconeix i no està diagnosticat ni tractat.
  • En els últims anys s’ha detectat un augment en la incidència d’aquestes patologies i s’han relacionat amb la presència de microorganismes, que tenen el reservori o punt d’ubicació s’assenta en la cavitat bucal i, d’allí, es propaguen a altres parts del cos. Diversos estudis clínics suggereixen un increment del risc de pneumònia i de bronquitis en els pacients amb mala salut bucodental.
  • El paper de l’equip odontològic en la prevenció i maneig de les complicacions respiratòries associades a la mala salut bucodental és important ja que per aconseguir millorar la qualitat de vida d’aquests pacients, es necessita un bon tractament de les genives. En concret s’han de reforçar les instruccions d’higiene oral del pacient, el control de les malalties provocades per l’ús de diversos fàrmacs (càries, candidiasi) i programar-ne regularment les visites de manteniment periodontal per prevenir futures patologies bucodentals.

Quimioteràpia / radioteràpia i salut bucal

Habitualment, el tractament del càncer es basa en l’administració de quimioteràpia, radioteràpia i / o cirurgia, depenent del tipus de tumor i la seva fase de desenvolupament. Són molts els beneficis que es deriven d’aquestes teràpies, però també és freqüent l’aparició d’efectes secundaris locals i sistèmics.

 

A nivell bucal, són quatre els tipus de trastorns que pot ocasionar la quimioteràpia, des de l’aparició de l’anomenada mucositis oral ulcerativa i l’augment de risc d’infeccions, passant per l’alteració o pèrdua de gust i fins a la sequedat bucal.

 

Per la seva banda, la radioteràpia pot danyar directa i permanentment el teixit de la boca, les glàndules salivals i l’os. Els pacients sotmesos a aquesta teràpia poden desenvolupar trastorns bucals com ara la mucositis, sent també més freqüent l’aparició de càries múltiples i periodontitis. La disminució de secreció salival i la xerostomia o Síndrome de boca seca són els efectes més greus a llarg termini.

 

Què fer abans de la quimioteràpia / radioteràpia?
És fonamental acudir al dentista almenys un mes abans de l’inici del tractament, visita que permet minimitzar l’aparició de complicacions bucals i sistèmiques. Juntament amb la realització d’una història mèdica minuciosa i una exhaustiva exploració bucodental clínica i radiogràfica, s’hauran de tractar les infeccions bucodentals presents i s’aconsella l’extracció de dents amb pronòstic qüestionable i dents impactades; a més, es recomana eliminar pròtesis removibles en mal estat i brackets d’ortodòncia.

 

Què fer durant la quimioteràpia / radioteràpia?
Sempre que sigui possible, el tractament dental s’ha de posposar fins al final del tractament oncològic.

 

Què fer un cop acabada la quimioteràpia / radioteràpia?
Mantenir amb salut dents i genives, i tractar els efectes secundaris bucals del càncer a llarg termini. S’ha d’evitar l’ús de pròtesis completes o removibles fins després d’un any de finalitzar el tractament oncològic i esperar dos anys per col·locar implants si s’ha rebut radioteràpia. No es recomana fer cap intervenció odontològica agressiva fins passats 6 mesos des de la finalització de la quimioteràpia o un any de la radioteràpia.

Salud bucal en la mujer embarazada

El embarazo destaca por ser el periodo en el que se producen los mayores cambios hormonales fisiológicos en la vida de una mujer.  Una de las áreas del organismo más afectadas por dichos cambios es la boca. Las variaciones hormonales son capaces de inducir cambios en la respuesta de los tejidos periodontales. El principal efecto observado es un aumento de la inflamación gingival sin que existan cambios en la cantidad de placa bacteriana presente. Además del embarazo, otras condiciones hormonales  que potencialmente pueden exacerbar la inflamación gingival son la pubertad, el ciclo menstrual y el consumo de anticonceptivos orales.

Numerosos estudios confirman que durante el embarazo puede producirse un empeoramiento de la salud periodontal, aunque el mecanismo etiológico exacto es desconocido. Sin embargo, se han propuesto cuatro líneas etiopatogénicas  principales, teniendo en cuenta que probablemente se trate de un fenómeno de naturaleza multifactorial.

 

Cambios vasculares

Potencialmente, los efectos de estrógenos y progestágenos sobre el sistema vascular gingival podrían localmente explicar el incremento del edema, eritema, exudado crevicular gingival y sangrado observado durante el embarazo. El aumento de la tasa de fluido crevicular gingival ha sido correlacionado con el incremento en los niveles de  hormonas sexuales, lo cual indica que las hormonas sexuales son capaces de afectar a la permeabilidad vascular.

 

Cambios celulares

A nivel oral, los estrógenos han demostrado la capacidad de estimular la proliferación epitelial e incrementar la queratinización sobre la mucosa oral y el epitelio gingival.

En resumen, la evidencia disponible sugiere que las hormonas sexuales contribuyen en los procesos de mantenimiento y reparación del tejido gingival. En consecuencia, esta interacción puede potencialmente contribuir al incremento de la inflamación durante el embarazo.

 

Cambios inmunológicos

Según la hipótesis inmunológica, los cambios sistémicos desarrollados en el sistema inmunitario para permitir la tolerancia fetal repercuten en cambios en el sistema defensivo de los tejidos periodontales. De esta manera, se produce una alteración en la resistencia del periodonto ante la agresión bacteriana e incrementa por consiguiente la inflamación gingival.

La susceptibilidad a las infecciones incrementa durante el período de gestación

 

Cambios microbiológicos

El incremento de hormonas sexuales característico del embarazo promueve el sobrecrecimiento de  especies periodontopatógenas, aumentando por consiguiente la inflamación gingival.  La exposición de hormonas sexuales es responsable de provocar cambios en los tejidos gingivales, transformándolos en un ambiente más propicio para el sobrecrecimiento bacteriano. Entre estos factores se incluyen el incremento de las profundidades de sondaje incremento del exudado crevicular gingival, disminución de la queratinización del margen gingival y reducción de la respuesta inmunológica.

 

Gingivitis del embarazo

Durante el embarazo, se ha descrito un incremento en la severidad y prevalencia de la gingivitis. Se trata de la alteración oral más frecuente durante la gestación. El embarazo en sí mismo no causa gingivitis, sino que agrava cuadros inflamatorios pre-existentes la gingivitis del embarazo está inducida por placa bacteriana y modificada por los cambios en los niveles de hormonas sexuales esteroideas características de la gestación.

Los estudios cifran una prevalencia de gingivitis del embarazo entre el  38%

 

Los signos clínicos asociados son:

  • Presencia de placa en el margen gingival.
  • Pronunciada respuesta inflamatoria gingival.
  • Establecimiento durante el embarazo (2º o 3º trimestre)
  • Cambios en el color gingival.
  • Cambios en el contorno gingival.
  • Incremento del exudado gingival.
  • Sangrado al sondaje.
  • Incremento de las profundidades de sondaje.
  • Ausencia de pérdida de inserción.
  • Ausencia de pérdida ósea.
  • Reversible tras el parto.

La forma de presentación puede variar desde inflamación gingival leve en el 50% de las gestantes, el 32-55% gingivitis moderada y el 6.6% de casos con gingivitis severa.

Se observa un aumento de la inflamación gingival, con un pico máximo en el segundo y tercer trimestre.

Granuloma gravídico o épulis del embarazo

El granuloma gravídico es un crecimiento exofítico de base pedunculada que pueden cursar con sintomatología dolorosa y se localizan principalmente en el sector anterior del maxilar superior. Las lesiones son de crecimiento rápido y  fácil sangrado.

 

Caries

Durante el embarazo se ha observado un empeoramiento de caries pre-existentes por los siguientes factores:

  • cambios en los hábitos dietéticos.
  • Los estrógenos modifican las peroxidasas salivares, que son activas frente a diversos microorganismos.
  • Cambios en los hábitos de higiene oral, que puede verse dificultada por las náuseas.
  • Los vómitos, frecuentes en el primer trimestre del embarazo, favorecen por la acidez la desmineralización del diente.

 

Tratamientos odontológicos

  • Se debe dar tratamiento de urgencia apropiado durante todo el período del embarazo, según requiera la condición presentada.
  • La mujer embarazada no debe presentar cuadros infecciosos en la cavidad oral.
  • Se debe incluir un plan de prevención, tratamiento y mantenimiento de la salud oral durante todo el embarazo
  • Se pueden realizar procedimientos rutinarios de odontología conservadora para la realización de obturaciones y tratamiento de conductos.
  • Las radiografías dentales pueden realizarse de forma segura con la protección adecuada (delantal plomado y protección tiroidea).
  • En resumen, los estudios indican que el tratamiento dental apropiado realizado durante el embarazo es seguro tanto para la madre y el feto.
  • Consultar con los obstetras y profesionales de la atención prenatal cuando se considere necesario.

 

¿Cuándo es el momento ideal para tratar a la mujer embarazada?

Durante el primer trimestre es relevante aportar medidas preventivas.

Durante este trimestre las nauseas y vómitos suelen ser frecuentes. El empleo diario de un colutorio fluorado puede minimizar la desmineralización del esmalte.

 

Razones por las cuales el tratamiento debe realizarse en el segundo trimestre:

  • En el segundo trimestre ha terminado la organogénesis y además hay menos riesgo de aborto espontaneo.
  • La mujer tendrá menos nauseas
  • Es más cómoda la postura en el sillón dental, ya que según aumenta el tamaño del útero, puede haber compresión de las venas aorta y cava en posición supina, originando el síndrome hipotensivo en decúbito supino, más frecuente en el tercer trimestre del embarazo.

 

¿Qué debemos hacer si la mujer embarazada tiene gingivitis?

Además del asesoramiento en cuanto a salud oral, la atención profesional odontológica tendrá como objetivo la remoción de placa y cálculo de las superficies dentales. Es importante señalar que todas las medidas preventivas, diagnósticas y terapéuticas son seguras y efectivas para mejorar y mantener la salud oral.

Debe realizarse una reevaluación de la eficacia de la intervención y monitorización frecuente y mantenida durante el embarazo.

 

¿Qué debemos hacer si la mujer embarazada tiene periodontitis?

Además del asesoramiento en cuanto a salud oral, la atención profesional adicional tendrá como objetivo reducir el biofilm supra- y subgingival mediante terapia estándar periodontal.

Tanto la terapia no quirúrgica periodontal (raspado y alisado radicular) como las extracciones son seguras durante el embarazo, especialmente si se realizan durante el segundo trimestre de la gestación. Deben evitarse las intervenciones traumáticas extensas (cirugía periodontal).

Una vez instaurada la salud periodontal, la monitorización debe de ser frecuente e individualizada y el estado periodontal mantenido a lo largo del embarazo.

¿Qué debemos hacer si la mujer embarazada presenta épulis del embarazo?

En caso de presentar agrandamiento gingival localizado (épulis), su escisión quirúrgica debe posponerse hasta el postparto. Se instaurarán medidas de control de placa (instrucciones de higienes oral y remoción de placa profesional) durante el embarazo y se reevaluará la lesión tras el parto.

 

En el empleo de fármacos para uso odontológico se recomienda:

  • Valorar la situación riesgo-beneficio para la madre y embrión – feto. La mayoría de fármacos atraviesan la placenta y pueden actuar sobre el embarazo desde el mismo momento de la concepción hasta el parto.
  • Es preferible utilizar fármacos eficaces que hayan sido empleados durante mucho tiempo, en lugar de fármacos nuevos.
  • Se debe tener en cuenta el momento del embarazo, pues algunos fármacos solo son nocivos en determinados periodos de tiempo.
  • En relación con el uso de antibióticos sistémicos:

Se pueden emplear: amoxicilina, amoxicilina/clavulánico, azitromicina, clindamicina, gentamicina, eritromicina, claritromicina,penicilina, cefazolina, cefotaxima, ceftriaxona,cefuroxima axetilo, cefixima, cefoxitina y aztreonan.

  • En relación con el uso de analgésicos y antiinflamatorios:

 

Se pueden emplear: Paracetamol y metamizol.

Se deben evitar en el primer trimestre de gestación y a partir de la semana 33-34 (pueden provocar el cierre precoz del ductus arteriosus): Ibuprofeno, ketoprofeno,diclofenaco, piroxicam, ácido acetil salicílico y naproxeno. En caso de utilización en el segundo trimestre, el tiempo de uso no debe exceder las 48-72 horas.

Los corticoides se deben evitar durante el primer trimestre de gestación. En el segundo y tercer trimestre podría emplearse la prednisolona y la prednisona.

  • En relación con el uso de anestésicos locales:

 

Lidocaína. Sólo debe utilizarse en el embarazo si es claramente necesario.

Lidocaína con epinefrina, mepivacaína, mepivacaína con epinefrina, articaína con epinefrina y bupivacaína. Sólo debe administrarse en el embarazo si el beneficio justifica el riesgo potencial.

El uso de anestésicos locales con epinefrina debe evitarse en la medida de lo posible

  • En relación con uso de antisépticos: Se puede emplear: chlorexidina, cloruro de cetilpiridinio y xilitol.

 

Los antimicrobianos empleados no deben incluir alcohol en su composición.

Está contraindicado el uso de povidona yodada.

Netejar les pròtesis sobre implants

El tractament amb implants dentals és una de les opcions més demandades avui dia per substituir de forma fixa les dents perdudes i es mostren com una teràpia eficaç i segura. Però no està exempta de certes amenaces.

 

Al contrari del que s’assumeix popularment, i de forma similar amb el que passa amb les dents, cal netejar-los diàriament i de forma adequada. Les correctes mesures higièniques prevenen les malalties periimplantàries, que es caracteritzen per la presència d‘inflamació i / o infecció dels teixits que envolten l’implant, alteració que pot desembocar en la seva pèrdua completa.

 

En les últimes reunions d’experts europeus en la prevenció de malalties periimplantàries, es va estimar que 22 de cada 100 persones patien infecció dels seus implants dentals i que 43 de cada 100 hi experimentarien una inflamació. El signe més important que l’evidencia és el sagnat, pas previ a la infecció.

 

Davant d’aquest creixent problema de salut, la millor opció passa per la prevenció.

Prevenció del càncer oral

El càncer oral és un dels deu tipus de tumors més freqüents a tot el món. Es diagnostiquen prop de 300.000 casos nous a l’any i la seva mortalitat anual s’aproxima a les 150.000 persones. No obstant això, senzilles mesures preventives poden evitar la seva aparició o mitigar-ne les conseqüències.

 

10 factors de risc per al càncer oral

  • El tabac, en qualsevol dels seus formats i presentacions, és la causa més freqüent de càncer oral. Els fumadors tenen de cinc a deu vegades més possibilitats de desenvolupar un càncer oral i n’augmenten el risc segons el nombre de cigarrets consumits al dia i el temps de durada de l’hàbit.
  • El risc de càncer augmenta amb el nombre de begudes alcohòliques consumides diàries (es dobla el risc si el consum supera la ingestió de 3-4 begudes alcohòliques diàries i és cinc vegades més freqüent si es superen les cinc diàries).
  • La combinació de tabac i alcohol multiplica el perill: el risc de càncer oral és 2-3 vegades més gran en persones que fumen i beuen alcohol que en aquelles que només fumen o beuen alcohol.
  • Els antecedents personals de càncer de cap i coll augmenten el risc de càncer oral.
  • Els mals hàbits dietètics i d’exercici: sobrepès, vida sedentària i deficiències en la dieta poden afavorir un major risc de càncer oral.
  • Factors genètics.
  • La infecció pel virus del papil·loma humà (VPH) augmenta el risc de càncer d’orofaringe (transmissió sexual).
  • Baix nivell socioeconòmic.
  • Trauma crònic en el revestiment de la boca per dents afilades, restauracions deficients i dentadures postisses mal ajustades (les dentadures han de llevar-se a la nit, rentar-se i glopejar diàriament).
  • L’exposició a la llum ultraviolada per períodes llargs de temps no només augmenta les possibilitats de desenvolupar un càncer de pell, sinó que també incrementa el risc que aparegui un càncer de llavis.

 

7 factors protectors davant del càncer oral

  • Canviar d’estil de vida, practicant exercici regular.Alimentar-se de manera sana, potenciant el consum de fruites i de verdures.
  • Abandonar l’hàbit tabàquic: deixar de fumar redueix al 50% el risc de càncer oral. Als vint anys de deixar de fumar, el risc de càncer bucal és igual al que té qualsevol fumador.
  • Limitar el consum d’alcohol: com a molt, consumir una beguda alcohòlica al dia.
  • Vacunar-se contra el virus del papil·loma humà.
  • Tenir una bona higiene oral i sexual.
  • Limitar l’exposició a la llum ultraviolada: evitar l’exposició solar al migdia, portar barret i cremes protectores solars i labials.

Estrés i enfermetat periodontal

El estrés es un estado de tensión aguda del organismo obligado a reaccionar, para defenderse, ante una situación de amenaza o una agresión de cualquier tipo (infecciosa, traumática, psicológica, tóxica).

 

El cortisol es una hormona liberada en situaciones de estrés. Aunque los efectos inmediatos de estas hormonas pueden ser beneficiosos en situaciones de estrés agudo, su liberación durante largos periodos de tiempo puede provocar serios problemas en el organismo, como hipertensión, alteración del sistema inmunológico o periodontitis.

 

Un reciente estudio encontró una relación entre niveles elevados de cortisol en la saliva (un marcador de estrés) y una mayor tendencia a sufrir periodontitis, aunque no se conocen los mecanismos exactos de ésta comprobación.

 

Pero, además de las secuencias  endocrinas que pueden relacionar el estrés con la periodontitis, existen otros mecanismos que conectan estos dos procesos.

 

Por un lado, el paciente con estrés deja de lado el buen control de la higiene oral; además, suele modificar su conducta alimentaria, aumentando el consumo de hidratos de carbono refinados y grasas: y si es fumador, suele consumir mayor número de cigarrillos como consecuencia del propio estrés.

 

Por otra parte, en personas con un alto nivel de estrés se producen alteraciones en la microcirculación de la encía, lo que reduce el aporte de nutrientes a los tejidos. También experimentan cambios en la composición y cantidad de saliva, lo que puede afectar negativamente. Y se altera la respuesta del organismo frente a las bacterias generándose una mayor destrucción de los tejidos que rodean a las encías tras periodos de estrés crónico.

 

Por el contrario, algunas investigaciones sugieren que el yoga y la meditación pueden reducir las citoquinas proinflamatorias y mejorar la respuesta inmune, factor positivo para prevenir las enfermedades de las encías.

 

Para prevenir la enfermedad periodontal evita o controla tu nivel de estrés.

Ortodòncia i enfermetat periodontal

Las enfermedades periodontales son patologías muy frecuentes en la población adulta que  se caracterizan por afectar a los tejidos de soporte que rodean los dientes. En la boca, el efecto más tangible, y verdadero punto final de la enfermedad, es la pérdida de dientes, que puede conllevar problemas estéticos y funcionales muy importantes.

 

El objetivo principal de los profesionales de la odontología, y más concretamente de la periodoncia, es mantener todo lo posible los dientes naturales y no extraerlos.

 

Para llevar a cabo rehabilitaciones integrales, es indispensable elaborar un plan de tratamiento donde las diferentes áreas de la odontología (conservadora, periodoncia, ortodoncia y prótesis) interactúen para obtener el mejor resultado posible.

 

Una de las principales complicaciones de la enfermedad periodontal es la migración dental; se traduce en malposiciones dentarias, abanicamiento de piezas anteriores y extrusiones dentarias

 

Esta falta de alineamiento de los dientes puede dar lugar a la aparición de espacios no higienizables en la boca que impidan el acceso del cepillo de dientes y, por lo tanto, que provoque una mayor acumulación de placa bacteriana responsable de una futura pérdida ósea.

 

En estos casos, el tratamiento de ortodoncia permite colocar los dientes en una posición ideal para la correcta higiene dental que es un factor muy importante en el mantenimiento a largo plazo de los dientes, ya que reduce el riesgo de recaídas o de empeoramiento de la situación periodontal del paciente.

 

Cuando un paciente que padece periodontitis lleva a cabo un tratamiento de ortodoncia está indicada la terapia periodontal antes, durante y después de la aparatología para conseguir un resultado estable en el tiempo. Sí, la ortodoncia es un tratamiento seguro en pacientes periodontalmente estables.

 

Por el contrario, si iniciamos el tratamiento de ortodoncia y la enfermedad periodontal está activa (bien por falta de tratamiento periodontal previo bien por inadecuado protocolo de mantenimiento) detectamos una mayor destrucción de tejido periodontal lo que implica la pérdida de los tejidos que sostienen al diente y un mayor riesgo de pérdida dental.

 

En cualquier caso, para obtener el beneficio de la ortodoncia es necesario que se cumpla una premisa: antes de iniciar un tratamiento de ortodoncia se debe evaluar la salud de las encías del paciente para identificar posibles signos de enfermedad.

 

Se deben tratar adecuadamente aquellos problemas periodontales presentes e instaurar las medidas de prevención secundaria, tanto por parte del paciente (técnicas de higiene en casa) como por parte del profesional (con la realización de terapia de mantenimiento periodontal de forma periódica).

 

La higiene dental en pacientes que están sujetos a un tratamiento ortodóntico no es sencilla, pero eso no resta su importancia y limita su obligatoriedad. Además de la presencia de espacios entre los dientes, el paciente ortodóntico tiene que hacer frente a brackets y alambres adheridos a la superficie de los dientes, todo lo cual dificulta el acceso a la higiene dental diaria.

 

Colocar los dientes en una posición adecuada mediante la ortodoncia va a contribuir al mantenimiento a largo plazo de las piezas dentales afectadas por enfermedad periodontal.

Periodontitis, enfermetat cardiovascular

La enfermedad cardiovascular ateroesclerótica, más conocida como aterosclerosis, se caracteriza por la formación de placas de ateroma (compuestas principalmente por lípidos y células inflamatorias) en las arterias del organismo. Se trata de una enfermedad con una base inflamatoria, y esta es una característica que comparte con muchas otras enfermedades, entre ellas la periodontitis.

 

La periodontitis es una enfermedad inflamatoria crónica de las encías producida por una infección de la placa o biofilm dental, cuyas bacterias se diseminan por el periodonto (conjunto de tejidos circundantes a los dientes) y lo destruyen.

 

Sin embargo, parece que la relación entre ambas patologías va mucho más  allá del hecho de compartir, como otras muchas, una base inflamatoria crónica. Se ha propuesto que la infección periodontal, vía bacteriemia, puede diseminarse por los vasos sanguíneos y generar inflamación vascular, predisponiendo al paciente a la formación y maduración de placas de ateroma. Es decir, que la periodontitis es un factor de riesgo en la enfermedad cardiovascular ateroesclerótica.

 

Esta afirmación, inicialmente controvertida, ha sido respaldada por varios artículos de revisión en los que se han analizado diversos estudios de observación, revisión sistemática, meta-análisis y ensayos clínicos llegando a la conclusión que existe una asociación  entre la periodontitis y el desarrollo de la enfermedad cardiovascular.

 

Cabe preguntarse de que forma una enfermedad oral como la periodontitis puede incrementar el riesgo de una enfermedad cardiovascular ateroesclerótica. En éste sentido, se han propuesto varios mecanismos específicos para dicha relación, entre los cuales se incluyen los siguientes:

 

  • Efecto bacteriano directo sobre las plaquetas: las bacterias periodontopatógenas provocarían un aumento de la agregación plaquetaria, que contribuye a la formación de trombosis en las placas de ateroma.
  • Respuestas autoinmunes entre bacterias periodontopatógenas y células vasculares: las células vasculares presentarían una reacción inmune a algunas de las bacterias presentes en la periodontitis, y dicha respuesta contribuiría al desarrollo de la ateroesclerosis.
  • Invasión de periodontopatógenos en las células endoteliales y macrófagos: algunas bacterias implicadas en la periodontitis tienen la capacidad de invadir células endoteliales, donde activan diversos mecanismos que favorecen la invasión y la ruptura de una placa de ateroma.
  • Efectos de tipo endocrino de mediadores proinflamatorios: la periodontitis produce una respuesta inflamatoria que aumenta la presencia de mediadores pro-inflamatorios en el torrente sanguíneo: algunos de estos mediadores están involucrados en reacciones que favorecen el desarrollo de aterosclerosis.

 

En la actualidad, la relación entre periodontitis y la enfermedad cardiovascular aterosclerótica está ampliamente aceptada. La Sociedad Europea de Cardiología afirma que la periodontitis se asocia con disfunción endotelial, ateroesclerosis y un aumento del riesgo de infarto de miocardio y accidente cerebrovascular, y que la periodontitis puede considerarse un indicador de riesgo de una mala salud cardiovascular y debería tratarse al tiempo que se tratan los factores de riesgo cardiovascular subyacentes.

 

La Sociedad Española de Periodoncia y Osteointegración y la Sociedad Española de Cardiología se han unido para tratar de dar más énfasis en la vinculación que existe entre las enfermedades periodontales y las cardiovasculares, así como para conocer si esite una relación causal directa. Han elaborado el manual sobre Patología Periodontal y Cardiovascular: su interrelación e implicaciones para la salud, que pretende erigirse en referencia para especialistas y médicos de Atención Primaria españoles, donde se destaca que el cuidado de la salud periodontal puede ayudar a preservar la sakud cardiovascular.

 

A la vista de estos hechos, el cuidado de la salud bucal, especialmente la periodontal, debería ser una prioridad no sólo para los ciudadanos, sino también para los sistemas de salud e incluso para los gobiernos, ya no sólo por sus beneficios directos (prevención de enfermedades orales) sino también por los indirectos (prevención de enfermedades cardíacas, que llevan asociadas una morbilidad y mortalidad considerables, además de unos costes sanitarios muy elevados).

Controvèrsies Freqüents

Tinc la boca sana, ja que és normal que la geniva sagni i no em fa mal res

Una geniva sana no ha de sagnar. El sagnat és dels pocs signes que avisen que una geniva està malalta. Si apareix el dolor ja és signe inequívoc de l’existència d’una patologia més important i laboriosa de tractar. Les malalties de la geniva no solen causar dolor i poden passar inadvertides, detectant-les habitualment quan s’ha produït una pèrdua òssia extensa i irrecuperable.

El mal alè està relacionat amb problemes d’estómac

L’halitosi o mal alè s’origina en un 85-90% de les vegades en la cavitat oral. La mala olor procedeix del metabolisme dels bacteris anaerobis que hi ha a la boca; aquestes són capaços de degradar proteïnes procedents de les pròpies cèl·lules del nostre organisme o d’altres bacteris i de la nostra dieta, produint-compostos sulfurats volàtils. Una higiene oral deficient, especialment entre les dents, malalties en les genives com la gingivitis i la periodontitis, i la presència excessiva de substrats en la llengua són les causes més habituals d’halitosi.

Què he de fer si prenc bifosfonats i necessito cirurgia bucal?

L’ocupació farmacològica de bifosfonats és un tractament habitual per prevenir les fractures òssies d’origen osteoporòtic. El percentatge de complicacions, sobretot, en el tractament implantològic és molt baix. La complicació més greu és l’osteonecrosi o mort dels elements de l’os per falta de reg sanguini. Atès que aquesta circumstància clínica és infreqüent, hem de prendre les precaucions establertes davant el consum d’aquests fàrmacs. Es recomana la suspensió del bifosfonat uns mesos abans de la intervenció per col·locar un implant i la seva continuació uns mesos després, la prescripció de antibioticoteràpia després de la mateixa i l’adopció de mesures antisèptiques locals que limitin la possibilitat d’infecció.

El que passa a la boca es queda a la boca?

Les conseqüències de la salut bucal no es restringeixen a la cavitat oral. A la boca hi ha milions de bacteris; la inflamació o infecció crònica de les genives produïda per aquests bacteris té repercussions a nivell general passant a la resta de l’organisme a través del torrent sanguini. Els pacients amb periodontitis tenen major risc de patir malalties cardiovasculars, pulmonars o diabetis, i en els embarassos triplica el risc de patir parts prematurs.

Els raspalls durs i les esbandides fortes netegen millor.

Majoritàriament s’accepta que els raspalls durs són més efectius per eliminar la placa bacteriana i les taques de les dents, però això no és necessàriament cert. En realitat, el raspallat amb un raspall de cerres dures o el raspallat brusc o traumàtic produeixen desgast en l’esmalt i retracció en les genives, accions que deixen exposada l’arrel de la peça dental. Es pot obtenir un raspallat eficaç amb raspalls de consistència suau o mitjana. Tampoc és del tot cert que una esbandida bucal forta o amb molt alcohol sigui indispensable per a la salut de les genives; de fet, les esbandides amb alt contingut en alcohol poden produir sequedat dels teixits orals en modificar la quantitat i qualitat de la saliva.

El que millor em va són els escuradents després dels àpats

L’ús d’escuradents que no estiguin específicament dissenyats per netejar la placa bacteriana entre les dents, no és aconsellable, ja que amb ells es pot produir una lesió en l’espai que hi ha entre les dents, ocupat per la papil·la, de manera que s’infringeix un trauma repetitiu que s’ha d’evitar. La seda dental, (si no hi ha espai tot just entre les dents) o el raspall interproximal (si entre les dents hi ha prou espai) són les opcions més recomanades per substituir definitivament la funció dels escuradents. Això sí, hi ha escuradents dentals específicament dissenyats per a la higiene interdental, amb eficàcia demostrada en el control de placa interdental i en la inflamació gingival.

Si es té piorrea, es perden totes les dents.

La malaltia periodontal, coneguda vulgarment com piorrea, provoca la pèrdua d’os al voltant de les dents. Sense el tractament adequat, les dents comencen a moure’s i es perden, però actualment el tractament de la periodontitis és altament eficaç, i es pot facilitar el manteniment de les dents durant tota la vida en la major part de casos.

El tabac tan sols taca les dents

El tabac és un factor de risc per patir una malaltia periodontal. Els fumadors tenen tres vegades més risc de patir periodontitis i que la seva malaltia progressi més ràpidament i respongui pitjor al tractament, fins arribar a provocar la pèrdua de peces dentals. Al costat de l’alcohol, és el causant principal del càncer oral: a més, és un dels principals agents relacionat amb el fracàs d’implants. També, l’efecte de constricció dels vasos sanguinis que produeix el tabac evita el sagnat gingival, acció que redueix la presència en els fumadors d’un dels principals signes d’alarma i, per tant, es dificulta, en aquests casos, el diagnòstic de les malalties periodontals.

No puc tenir les genives malaltes … em raspallo tres vegades al dia

L’eficàcia de la lluita contra les malalties periodontals no està directament i únicament lligada al tipus de raspall ni al nombre de vegades que raspallem les nostres dents, sinó que també depèn del grau de motivació, l’accés a localitzacions difícils, el temps emprat; i a condicionants genètics i ambientals.

Amb l’edat és normal que es perdin dents

La pèrdua dental no és inherent a l’edat del pacient, és a dir, no pel fet de ser gran o envellir hem d’estar desdentats. Si es realitza una higiene dental i interdental correcta i es va al dentista amb regularitat, probablement podrem somriure i menjar a gust, encara en edats avançades.

Cada embaràs, una dent

La saviesa popular adverteix que cada embaràs costa una dent. Però si la dona embarassada pren senzilles precaucions per a la seva cura dental, això no hauria de succeir. En realitat, la pèrdua de dents que s’ha atribuït a l’embaràs es devia a la presència de càries que, òbviament estan ja presents abans de l’embaràs. És el sagnat de les genives el que porta a la dona al dentista durant l’embaràs i és llavors quan es detecten les càries que ja estaven presents, i el que, en alguns casos, fa necessària l’extracció de les dents afectades.

El raspall elèctric espatlla les genives i les dents

L’ús inadequat del raspall elèctric pot produir abrasió en les dents i retracció en les genives, però no com a conseqüència directa del mareix raspall sinó fonamentalment de la tècnica emprada, per l’ús de pastes dentífriques abrasives o pel tipus de cerres (especialment les dures ). Una posició correcta durant un temps suficient en cada dent n’optimitza el resultat.

Estic embarassada i em sagnen les genives, em puc tractar?

La malaltia periodontal durant l’embaràs es pot i s’ha de tractar. El tractament periodontal no té efectes adversos ni en la mare ni en el fetus; per contra, patir periodontitis i no rebre tractament previ en l’embaràs triplica el risc de patir un part prematur. És ideal que prèviament a l’embaràs es realitzi una visita al dentista o periodontista per al diagnòstic i tractament de les malalties de les genives, ja que beneficiarà la mare i el fetus.

Els raspalls interdentals augmenten els espais entre les meves dents

Els raspalls no aconsegueixen eliminar la placa bacteriana en els espais interproximals amb la suficient eficàcia, motiu pel qual resulten d’utilitat els raspalls interproximals quan els espais entre dents són amplis. És important utilitzar una mida de raspall interdental d’acord amb l’espai que raspallarà. L’ús adequat d’aquests sistemes no hi augmenta els espais; al contrari, permet l’eliminació dels bacteris de les superfícies laterals en les dents i evita la progressió de la malaltia., la destrucció de l’os i, per tant, l’augment d’aquests espais.

Errors en el raspallat manual

No triar el raspall dental adequat per a la teva boca

Tot i que a dia d’avui hi ha una àmplia varietat de raspalls dentals al mercat, és important saber triar el model que millor s’ajusti a la nostra situació i s’adapti a la mida de la nostra boca, independentment que el raspall sigui manual o elèctric. Es recomanen raspalls amb capçal més petit, ja que ens ajuda a netejar zones de difícil accés, com els molars.

Raspallar amb massa força

Un raspallat vigorós pot ser perjudicial per a l’esmalt de les teves dents i les genives. L’abrasió de l’esmalt desgasta i retreu la geniva del coll de la dent, en conseqüència, pot acabar mostrant la seva arrel i tornant hipersensible aquesta zona. No es realitza una millor neteja en utilitzar més força, sinó en aplicar una millor tècnica de raspallat.

Utilitzar un raspall de cerres massa dures

Es recomana raspalls de cerres de duresa tova o mitjana, mai dures ni rígides perquè poden erosionar l’esmalt, irritar les genives i causar-ne la recessió.

No raspallar amb la freqüència i el temps necessaris per eliminar de forma correcta la placa bacteriana dental

Hem de raspallar 2-3 vegades al dia (tampoc més de tres) durant 2-3 minuts, que és el temps suficient per netejar totes les dents. Cada quart de la boca ha de raspallar-se uns trenta segons (en total dos minuts tota la boca). Ens hem de raspallar al matí, abans d’anar a dormir i després del menjar del migdia.

Utilitzar una tècnica de raspallat incorrecta

El raspallat s’ha de fer amb un “moviment d’escombrat” vertical de geniva a dent (de dalt a baix en dents superiors i de baix a dalt en els inferiors) amb les truges a 45 graus de la superfície dentària. Mai en direcció horitzontal. S’ha de raspallar la part de davant de les dents que és la més visible, però igual d’important és raspallar per dins i la part oclusal per la qual masteguem, de forma circular. Raspalla’t mirant al mirall.

No portar un ordre a l’hora de raspallar

Comenceu per la part més llunyana (els molars del costat dret) i raspalleu tota l’arcada per davant, i per a, tot seguit, passar a la part del paladar i, finalment, baixar a l’altra arcada. No oblideu el raspallat per dins de les dents i l’oclusal. (zona on es mastega).

No canviar el raspall

Canviar el raspall de dents cada tres mesos o quan estiguin les cerres en mal estat o estiguin desgastades / deformades.

Raspallar de seguida després d’ingerir aliments àcids

Si prens aliments àcids com begudes energètiques, sodes, sucs … estàs atacant l’esmalt de les teves dents, però en condicions normals la saliva el repara. Per això, es recomana no raspallar-se les dents immediatament després i deixar passar almenys mitja hora perquè la saliva neutralitzi l’àcid.

No netejar ni assecar el raspall dental

Un cop raspallats les dents, el raspall s’ha de netejar sota el raig d’aigua, sacsejar-ne l’excés d’aigua i deixar-lo assecar a l’aire o bé assecar-lo (si no és així, la humitat permetrà que s’hi desenvolupin fongs o bacteris).

Oblidar raspallar la llengua

Hem d’eliminar els bacteris que s’acumulen en la superfície lingual i que són responsables de l’halitosi. Tenim a la nostra disposició netejadors linguals de plàstic que desplaçarem pel dors lingual per tal d’eliminar les restes acumulades de placa bacteriana.

Forçar el pas de fil dental i no emprar una tècnica adequada

Sostingueu el fil entre les dues mans i feu-lo lliscar suaument pels espais interdentals fins que arribi a la geniva. Llavors es corba el fil en forma de C (com abraçant la dent), s’introdueix uns mil·límetres per sota de la geniva i es fan moviments cap als costats de cada dent per netejar la placa bacteriana. Després d’emprar el fil dental has d’eixugar-te la boca per eliminar qualsevol resta. Utilitzeu el fil de seda un cop al dia.

No utilitzar un raspall interdental de la mida adequada per al seu espai

El raspall interdental ha de passar just envoltant l’espai interdental (sense que passi massa folgat) perquè el netegi adequadament.

Mites

Els tractaments de manteniment em desgasten les dents

Molts creuen que el crani o el colze són les estructures més dures del cos humà però, malgrat la clara consistència que presenten, la part més dura del cos és “l’armazón” que recobreix la dent, és a dir, l’esmalt dentari. La dent és la part de lorganisme més resistent i dura. Les actuacions professionals de neteja i tractament de les malalties de les genives no perjudiquen ni fan malbé la seva estructura. Les fases bàsica i quirúrgica són molt eficaces per controlar els bacteris i assolir la salut periodontal, però els microorganismes tendeixen a recolonitzar la borsa periodontal des d’altres reservoris o localitzacions bucals en pocs mesos i, si no s’actua de manera adequada, la malaltia reapareixerà. Els manteniments periodontals són indispensables per al pacient amb periodontitis, ja que cal eliminar els dipòsits de placa bacteriana i càlcul amb periodicitat i regularitat per evitar la recaiguda i la progressió de la malaltia. És una etapa fonamental del tractament i lúnica manera daconseguir el control de la malaltia periodontal a llarg termini. Aquest tractament continuat no té repercussió, ni produeix desgast de la dent; en canvi sí que existeixen algunes pràctiques o hàbits que tenen implicacions per a la salut de les dents a llarg termini com: raspallar-te les dents amb molta força o amb un raspall de truges dures, mossegar els llapis o les ungles, beure refrescos (gaseoses, sodes) , fer servir les dents com a eina per obrir ampolles o trencar coses extremadament dures…. Recorda: La dent és la part de lorganisme més resistent i dura.

Els implants de titani es poden rebutjar

Els implants dentals estan fabricats de titani quirúrgic, material que és absolutament biocompatible i que té la capacitat d’integrar-se a l’os, i és molt ben tolerat pels teixits tous. No és un material nou; de fet, es fa servir des de fa diverses dècades a Medicina en forma de vàlvules cardíaques, plaques, cargols i pròtesis. El titani és un metall que no ha demostrat reacció tòxica ni irritativa sobre els teixits vius, és a dir, que l’organisme no el reconeix com a estrany. Si bé és cert que es poden produir fracassos en l’oseointegració (procés pel qual l’implant es fixa a l’os), aquests solen ser escassos i estan habitualment relacionats amb infeccions, condicions biològiques de la zona operada o l’excés de càrrega o força no adequada. . També hi pot haver complicacions per problemes de salut del pacient, però no hi ha un rebuig com a tal. De totes maneres si un implant fracassa (pel motiu que sigui), una vegada retirat i transcorregut el període de curació dels teixits, pot ser reemplaçat i tenir una oseointegració amb èxit. Recorda: El titani és un metall que no ha demostrat cap reacció tòxica, ni irritativa sobre els teixits vius.

No és piorrea, és periodontitis

De forma col·loquial s’utilitza el terme piorrea per referir-se a les malalties que afecten el teixit de suport de les dents. És un terme usat comunament entre la població, però és més correcte i recomanable substituir aquest pel terme periodontitis, que és l’empleat pels professionals de l’odontologia i que fa referència a una infecció/inflamació profunda de la geniva i la resta de teixits que subjecten la dent. Recorda: Desterra el terme piorrea; és millor parlar de periodontitis, que en la fase inicial i encara reversible, s’anomena gingivitis.

Com més escuma fa el dentifrici, més neta

La majoria de les pastes dentals contenen en la seva formulació bàsica escumants, juntament amb altres productes (agents abrasius, humectants, aglutinants, saboritzants i conservants). Les pastes dentifriques usades per al tractament o prevenció de problemes bucals incorporen, a més, ingredients actius per a tractaments específics antibacterians i preventius de la càries. La funció d’aquestes substàncies és la de proporcionar una sensació agradable a la boca durant el seu ús. Els agents escumants més utilitzats són: lauril sulfat sòdic, N-lauroil sarcosinat sòdic, ricinoleat sòdic i sulforicinoleat sòdic. Però el que realment assegurar una neteja adequada de les dents i elimina la placa bacteriana és lús adequat i eficaç del raspall. L’efectivitat a la higiene bucal no depèn tant de l’agent escumant, sinó d’altres components que s’incorporen a la pasta i, sobretot, de la tècnica emprada. Si fem servir molta pasta i poc temps de raspallat, no necessàriament tindrem salut, mentre que poca pasta i molt de temps de raspallat si tindrà beneficis per a la salut de les nostres dents i les nostres genives. La durada del raspallat i el mètode emprat són claus per a una bona neteja. Recorda: El que realment neteja les dents i elimina la placa bacteriana és l’ús adequat i eficaç del raspall durant el temps necessari i una tècnica correcta.

El tractament periodontal no serveix per res perquè perdré les dents igual que els meus pares

És una afirmació falsa. Encara que aquesta frase s’utilitza habitualment, sol procedir de persones que no acudeixen regularment al dentista i demostren poca predisposició a cuidar la salut bucal, bé, per qüestions econòmiques o per manca d’informació. Les malalties periodontals provoquen pèrdua de pinyol al voltant de les dents. Si bé és cert que, sense el tractament adequat, les dents comencen a moure’s i es perden, és important saber que el tractament de la periodontitis és altament eficaç, mantenint les dents en la majoria dels casos. Es pot, per tant, evitar la pèrdua òssia i, en alguns casos, fins i tot regenerar part de l’os perdut amb tècniques regeneratives. Recorda: Està comprovat que el tractament de la periodontitis és altament predictible i fiable. Aconsegueix mantenir, en la major part dels casos, les dents naturals sobre els teixits vius.

El col·lutori… com més pica, més cura

Moltes persones creuen que una esbandida bucal forta o amb molt d’alcohol és millor per a la salut de les genives. Les esbandides amb un alt contingut en alcohol no són necessàriament més eficaces i poden produir sequedat dels teixits orals, en modificar la quantitat i qualitat de la saliva. L’ús addicional d’aquests productes col·laboren en la higiene oral, però mai no substitueixen el raspallat. Les esbandidas per si soles, en absència de raspallat o amb un raspallat ràpid, no tenen efecte o eficàcia suficient per al control de la placa bacteriana. Si el vostre dentista o especialista creuen necessari l’ús d’un col·lutori, us recomanaran un adequat a les vostres necessitats individuals. És convenient que disposeu d’evidència científica, com garanteix el segell SEPA. Recorda: Les esbandidas amb un alt contingut en alcohol no són necessàriament més eficaces.

L’halitosi és per problemes digestius

El mal alè d’origen digestiu és menys freqüent del que es pensa. En realitat, l’halitosi, o mal alè, s’origina en un 85-90% de les vegades a la cavitat oral. La mala olor procedeix de l’efecte dels bacteris anaerobis que hi ha a la boca, que són capaços de degradar productes de l’alimentació (produint-se compostos sulfurats). Una higiene bucal deficient, l’existència de malalties periodontals, l’acumulació de bacteris i la putrefacció de restes de menjar són, entre d’altres, factors de risc per causar halitosi. L’origen lingual de l’halitosi és el més freqüent en cas d’absència de malaltia a les genives; per això, cal també raspallar la llengua. Així que si estàs preocupat per la teva halitosi, abans de pensar a visitar diferents especialistes mèdics, et recomanem una avaluació de l’estat periodontal per part del dentista. Recorda: El mal alè té l’origen, en gairebé un 90% dels casos, en una mala salut periodontal.

Les neteges periòdiques de boca substitueixen el tractament periodontal

Les neteges periòdiques no substitueixen el tractament periodontal, ja que el tractament periodontal no és només una neteja de boca, sinó una actuació mèdica individualitzada segons la situació de cada pacient en un moment concret. El periodoncista, com a dentista especialitzat amb la formació adequada per establir les indicacions de tractament per a cada pacient, instaurarà el protocol més idoni, supervisarà levolució i les necessitats especifiques, que puguin ser aplicades també pel dentista general. No sols és important l’eliminació dels dipòsits de placa i càlcul, sinó el control de la malaltia que suposa, una valoració freqüent pel facultatiu de cada localització al voltant de les dents, detectant així la presència d’inflamació, sagnat i progressió. Un cop estabilitzada la patologia, a més, caldrà establir amb quina freqüència s’ha de fer el manteniment que es definirà per a cada cas també, de manera particular; sol oscil·lar entre una visita cada 3 o 6 mesos, en funció d’una sèrie de factors individuals com: el grau de malaltia, els factors de risc associats com a diabetis i tabac, entre d’altres, i l’eficàcia en les tasques d’higiene oral. Recorda: Les neteges periòdiques no substitueixen el tractament periodontal, que aporta una altra sèrie de beneficis addicionals

Ja em raspallaré al matí…

En dormir es produeix menys saliva, i el moviment de la nostra llengua, galtes i llavis és menor. Aquesta situació afavoreix el creixement dels bacteris causants de la càries i de les malalties de les genives. La saliva és un component natural del nostre cos que té la funció de regular el pH i neutralitzar els àcids generats per la fermentació dels aliments; és a dir, que la saliva protegeix les nostres dents gràcies a productes com la lisozima, que és antimicrobiana, les immunoglobulines i proteïnes com la muramidasa i la lactoferrina. La saliva defensa la cavitat oral de la infecció bacteriana i ajuda a la remineralització dentària, gràcies al contingut en calci i fosfats. Des que ens fiquem al llit fins al dia següent, després d’esmorzar, poden transcórrer més de 10 hores; com a conseqüència de la disminució de producció de saliva durant la nit, la nostra boca està més desprotegida i els bacteris poden adherir-se més fàcilment a les nostres dents. Per això, és absolutament necessari netejar cada dent meticulosament abans de dormir. Recorda: Si hi ha algun raspallat dental que no has de deixar passar és que es fa abans de dormir.

Mascar un xiclet pot substituir la higiene bucal

Tant menjar aliments cruixents (fruites i verdures) com mastegar xiclet afavoreix l’autoneteja dental per la seva acció mecànica. Tot i això, l’acció de mastegar el que en realitat afavoreix és que produeix un efecte d’arrossegament i un augment de la salivació, que són accions molt beneficioses per a la salut bucal. L’acció de mastegar xiclet contribueix a eliminar la placa en més del 50% de l’índex inicial i duplica el flux de saliva. Mastegar xiclet és un fort estímul per a la secreció de bicarbonat sòdic a la saliva; això eleva el pH a la placa, neutralitzant els àcids i afavorint la mineralització de l’esmalt de les dents. Tot i això, es pot aconseguir el mateix menjant un tros de formatge dur al final dels àpats: també estimula el flux de saliva, i aporta calci, caseïna i fosfat de ferro. Per descomptat, l’avantatge del xiclet és que és pràctic. No obstant això, no es poden generalitzar aquests beneficis que es deriven del fet de mastegar xiclet i, encara menys, considerar que aquesta acció substitueix altres accions bàsiques que componen la higiene bucal diària. Recorda: Mascar xiclet o menjar certs aliments, com fruites i verdures, aporta beneficis per a la salut bucal, però no substitueix el raspallat dental.

Obrir WhatsApp
1
Hola! Parlem pel WhatsApp?
Hola,
En què et podem ajudar?