El risc de patir diabetis i la possibilitat de controlar-la de manera satisfactòria estan molt relacionats amb la salut bucodental i, en particular, amb la salut periodontal. Hi ha una evidència científica i clínica que vincula la diabetis amb les malalties de les genives, i viceversa: no només les persones amb diabetis tenen més risc de patir periodontitis, sinó que la periodontitis pot iniciar o augmentar la resistència a la insulina d’una manera similar a com ho fa l’obesitat; de fet, la presència de problemes en les genives pot ajudar a identificar precoçment la presència d’aquesta malaltia metabòlica.

Si pateixo diabetis, què em cal saber sobre la salut de les meves genives?
• La salut de les seves genives és fonamental per al bon control de la seva diabetis.
• Al seu torn, el bon control de la seva diabetis és crucial per garantir l’èxit del tractament periodontal.
• La diabetis augmenta la susceptibilitat a l’acció dels bacteris que estan en l’origen de les patologies periodontals.
• El diabètic té tres vegades més risc de patir malalties en les genives i aquestes poden requerir més temps per controlar-se, la qual cosa fa més probable la pèrdua de l’os que suporta la dent.
• La periodontitis és més severa amb una diabetis mal controlada.
• Les infeccions periodontals en el pacient diabètic poden provocar infeccions greus.

La Societat Espanyola de Diabetis recomana:
• Mantenir els nivells de glucèmia a prop de la normalitat.
• Autoexplorar la boca amb especial atenció a la salut de les genives: sagnat, mal alè, inflamació, abscés, mobilitat dentària.
• Raspallar les dents tres vegades al dia i mantenir neta qualsevol tipus de pròtesi dental.
• Acudir al professional dental dos cops l’any i sempre que sorgeixi algun problema (a les genives, en les dents o qualsevol lesió que pugui estar relacionada amb la pròtesi dental), i netejar-se les dents.
• Evitar el tabac.

El dany que provoca el tabac en la salut bucodental va més enllà del conegut efecte de tacar les dents i generar halitosi. La seva veritable i major amenaça és silenciosa i no es veu.
El tabaquisme està estretament relacionat amb la malaltia periodontal, provoca la pèrdua de peces dentals, i és, juntament a l’alcohol, el causant principal del càncer oral; a més, és un dels factors responsables del fracàs dels implants dentals.
Els fumadors no només pateixen tres vegades més risc de patir periodontitis sinó que la malaltia periodontal sol estar emmascarada, en a ser menys freqüent i patent un dels principals signes d’alarma que porta a moltes persones a la consulta dental: el sagnat de les genives. En aquests pacients, les genives poden semblar no inflamades tot i estar malaltes, encara que és habitual una major formació de càlcul o tosca i l’aparició de tincions o taques.
La resposta del fumador al tractament periodontal bàsic (raspat i allisat radicular) i avançat (cirurgia periodontal) és inferior a la del pacient no fumador. De fet, la major part dels pacients que no responen adequadament a la teràpia periodontal són fumadors.

Aproximadament una de cada quatre persones adultes pateix hipersensibilitat dental.
És especialment freqüent entre els adults de 25-45 anys, encara que pot presentar-se a qualsevol edat.
Es caracteritza per un dolor agut de curta durada com a resposta exagerada a estímuls tàctils, tèrmics (fred, calor) o químics (diferents àcids en menjars i begudes).
Algunes persones presenten un major risc de patir hipersensibilitat dental; entre elles, les que raspallen vigorosament les seves dents, aquelles amb recessió gingival, les que es troben en tractament periodontal o els individus amb problemes periodontals o exposicions anormals dels colls de les dents.
Senzilles accions poden ajudar a evitar la seva aparició, per exemple, l’eliminació de productes de naturalesa àcida en la dieta, l’ús de raspalls dentals amb filaments suaus i pastes dentífriques no abrasives.
Com a opcions terapèutiques, des de fa molts anys s’han emprat diferents substàncies, introduïdes en pastes dentals, gels, rentades i esprais. En general els tractaments amb més èxit són els que contenen en la seva composició sals de potassi, sobretot nitrat potàssic.

En els últims anys s’ha realitzat un gran esforç científic, investigador i clínic per tractar de demostrar la forta vinculació bidireccional entre la salut bucal i la de la resta del cos.

• Malalties cardiovasculars:
  • Cardiòlegs i odontostomatòlegs coincideixen a assegurar que les malalties que afecten les genives (especialment les infeccions periodontals) són un factor de risc per patir episodis coronaris, alguns tan greus com l’infart de miocardi.
  • En les malalties periodontals s’allibera a la sang una gran quantitat de mediadors inflamatoris que poden dipositar-se en diversos òrgans del cos humà. La presència de determinats factors inflamatoris en les artèries coronàries és capaç de trencar la placa d’ateroma, s’obstrueix l’artèria i es desencadenal’infart.
  • Els patògens bacterians que procedeixen de la placa bacteriana situada a la part inferior de la geniva, així com la resposta que generen, estan directament implicats en el desenvolupament de la lesió ateroescleròtica i, amb això, amb un augment del risc de problemes vasculars.
  • S’estima que fins a un 35% dels casos d’endocarditis infecciosa estan provocats per bacteris que procedeixen de la cavitat bucal, producte de la presència de gingivitis, periodontitis o lesions pulpars per càries.
• Part prematur:
  • La presència d’alguns trastorns periodontals en la mare gestant pot provocar importants conseqüències en l’evolució de l’embaràs, en el seu termini de terme i, fins i tot, en el fetus (baix pes en néixer). S’ha estimat que les dones embarassades amb periodontitis podrien tenir gairebé el doble de risc de patir un part prematur (abans de les 37 setmanes).
  • Quan hi ha una infecció periodontal crònica se segreguen una sèrie de substàncies molt similars a les que produeix naturalment l’organisme de la dona per provocar el part, aquest fet ajudaria a explicar aquesta relació entre malaltia periodontal i part prematur.
  • A més, l’embaràs afavoreix la incidència i gravetat de la gingivitis (gairebé un 70% de les dones embarassades experimenten aquest trastorn durant el període de gestació), i influeix negativament en la progressió de la periodontitis
  • Per tot això, com a principal recomanació, els periodoncistes aconsellen a les dones en edat d’embaràs i, més encara en les que tenen previst tenir un fill, que extremin les mesures de prevenció de la malaltia periodontal. Sobretot perquè s’ha comprovat que el tractament periodontal en l’embarassada no s’associa amb l’aparició de cap efecte advers.

• Artritis reumatoide:
  • La inflamació de les genives i l’artritis reumatoide poden guardar una estreta relació. Diverses investigacions revelen que la presència d’artritis reumatoide eleva el risc de patir periodontitis i, de fet, els pacients amb aquesta malaltia tenen una major prevalença de periodontitis que aquells sense artritis. Però no només això, també s’ha evidenciat que hi ha una relació directa entre la gravetat de la malaltia periodontal i la severitat de l’artritis.
  • Les dues tenen fases de remissió i exacerbació, en les dues es produeix una destrucció òssia i s’eleva el risc de patir una malaltia vascular. L’excés d’inflamació és també un tret característic de les dues malalties.
  • El procés patològic similar entre la periodontitis i l’artritis no sembla casual: la manera en què es produeix la destrucció, tant dels teixits que envolten la dent com de les articulacions, és molt semblant, per la qual cosa s’especula que comparteixen mecanismes patogènics comuns. Fins i tot, s’ha comprovat que algunes estratègies terapèutiques podrien beneficiar a ambdues malalties.
  • Una bona salut periodontal és especialment aconsellable en aquests pacients amb artritis reumatoide.

• Síndrome de Down:
  • Gairebé el 100% de pacients amb Síndrome de Down han desenvolupat periodontitis abans dels 30 anys d’edat.
  • L’aparició de malaltia periodontal s’observa ja en nens petits, fins i tot amb dents de llet.
  • Les dents que primer s’afecten són els incisius inferiors, de manera que aquests solen ser les primeres dents que es perden. Aquesta precoç aparició de problemes en les genives és deguda a alteracions en els leucòcits i en els limfòcits inherents a la síndrome, que els fan més susceptibles a les infeccions bacterianes de la boca.
  • És important aconseguir un raspallat dental correcte i, en moltes ocasions, haurem de recórrer a raspalls elèctrics per aconseguir un bon control de la placa bacteriana.

• Síndrome metabòlica:
  • L’OMS considera que una persona pateix uns Síndrome Metabòlica quan presenta almenys tres dels cinc criteris següents: glucèmia elevada, pressió arterial elevada, fracció HDL del colesterol disminuïda, triglicèrids elevats i obesitat abdominal.
  • La proteïna IL-17 exerceix un paper essencial en el mecanisme inflamatori implicat en el desenvolupament de la malaltia periodontal: aquest mediador, que s’activa quan hi ha un excés de greix, actua sobre determinades proteïnes òssies afavorint la pèrdua de l’os que suporta la dent. Al seu torn, el teixit adipós produeix citocines, cosa que fa que aquests pacients siguin més propensos a experimentar condicions inflamatòries.
  • Un estil de vida saludable es basa en tres pilars igualment importants: pràctica regular d’exercici físic, alimentació equilibrada i descans emocional i físic reparadors. A aquestes pautes se li han d’unir, indispensablement, les cures bucodentals.

• Periodontitis i malaltia pulmonar obstructiva crònica:
  • La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una patologia respiratòria poc reversible caracteritzada per una limitació crònica i progressiva al flux aeri, associada principalment al fum del tabac. Clínicament detectem dificultat respiratòria i tos crònica, acompanyada o no d’expectoració.
  • Noves evidències confirmen el que ja s’intuïa fa anys: una deficient salut bucodental guarda una estreta relació amb la presència o reactivació d’algunes malalties respiratòries i augmenta les possibilitats d’aparició de patologies com ara pneumònia, bronquitis o exacerbacions de la malaltia pulmonar obstructiva crònica.
  • Les infeccions respiratòries cròniques s’associen amb una elevada morbiditat i mortalitat. A Espanya hi ha més de dos milions de persones afectades per MPOC, si bé el 73% ho desconeix i no està diagnosticat ni tractat.Les infeccions respiratòries cròniques s’associen amb una elevada morbiditat i mortalitat. A Espanya hi ha més de dos milions de persones afectades per MPOC, si bé el 73% ho desconeix i no està diagnosticat ni tractat.
  • En els últims anys s’ha detectat un augment en la incidència d’aquestes patologies i s’han relacionat amb la presència de microorganismes, que tenen el reservori o punt d’ubicació s’assenta en la cavitat bucal i, d’allí, es propaguen a altres parts del cos. Diversos estudis clínics suggereixen un increment del risc de pneumònia i de bronquitis en els pacients amb mala salut bucodental.
  • El paper de l’equip odontològic en la prevenció i maneig de les complicacions respiratòries associades a la mala salut bucodental és important ja que per aconseguir millorar la qualitat de vida d’aquests pacients, es necessita un bon tractament de les genives. En concret s’han de reforçar les instruccions d’higiene oral del pacient, el control de les malalties provocades per l’ús de diversos fàrmacs (càries, candidiasi) i programar-ne regularment les visites de manteniment periodontal per prevenir futures patologies bucodentals.

Habitualment, el tractament del càncer es basa en l’administració de quimioteràpia, radioteràpia i / o cirurgia, depenent del tipus de tumor i la seva fase de desenvolupament. Són molts els beneficis que es deriven d’aquestes teràpies, però també és freqüent l’aparició d’efectes secundaris locals i sistèmics.

A nivell bucal, són quatre els tipus de trastorns que pot ocasionar la quimioteràpia, des de l’aparició de l’anomenada mucositis oral ulcerativa i l’augment de risc d’infeccions, passant per l’alteració o pèrdua de gust i fins a la sequedat bucal.

Per la seva banda, la radioteràpia pot danyar directa i permanentment el teixit de la boca, les glàndules salivals i l’os. Els pacients sotmesos a aquesta teràpia poden desenvolupar trastorns bucals com ara la mucositis, sent també més freqüent l’aparició de càries múltiples i periodontitis. La disminució de secreció salival i la xerostomia o Síndrome de boca seca són els efectes més greus a llarg termini.

Què fer abans de la quimioteràpia / radioteràpia?
És fonamental acudir al dentista almenys un mes abans de l’inici del tractament, visita que permet minimitzar l’aparició de complicacions bucals i sistèmiques. Juntament amb la realització d’una història mèdica minuciosa i una exhaustiva exploració bucodental clínica i radiogràfica, s’hauran de tractar les infeccions bucodentals presents i s’aconsella l’extracció de dents amb pronòstic qüestionable i dents impactades; a més, es recomana eliminar pròtesis removibles en mal estat i brackets d’ortodòncia.

Què fer durant la quimioteràpia / radioteràpia?
Sempre que sigui possible, el tractament dental s’ha de posposar fins al final del tractament oncològic.

Què fer un cop acabada la quimioteràpia / radioteràpia?
Mantenir amb salut dents i genives, i tractar els efectes secundaris bucals del càncer a llarg termini. S’ha d’evitar l’ús de pròtesis completes o removibles fins després d’un any de finalitzar el tractament oncològic i esperar dos anys per col·locar implants si s’ha rebut radioteràpia. No es recomana fer cap intervenció odontològica agressiva fins passats 6 mesos des de la finalització de la quimioteràpia o un any de la radioteràpia.

La inflamació de les genives augmenta durant la gestació, i sol desaparèixer habitualment després del part, procés que es coneix com gingivitis gravídica.

Encara que és molt freqüent, els estudis actuals mostren que menys de l’1% de les dones embarassades manifesten gingivitis si, en iniciar la gestació, no existia gingivitis.

Per contra, si es pateix gingivitis abans d’iniciar l’embaràs, aquesta empitjora en un 36% dels casos.

Les alteracions en els nivells hormonals que es produeixen durant l’embaràs afecten els vasos sanguinis de les genives, els bacteris de la placa bacteriana i el sistema immune local.

Si la dona embarassada pateix gingivitis o periodontitis abans de la gestació, s’incrementa el risc de part prematur entre 2.30 i 5.28, segons els estudis.

Una correcta higiene bucal és fonamental. La visita al dentista o al periodontista abans i durant l’embaràs permet prevenir, així com identificar i tractar els signes i símptomes de la gingivitis gravídica.

Diferents estudis han demostrat que els tractaments periodontals previs a l’embaràs són beneficiosos per a la salut de les genives de la mare i, si es realitzen durant l’embaràs, són segurs per al futur nadó.

El tractament amb implants dentals és una de les opcions més demandades avui dia per substituir de forma fixa les dents perdudes i es mostren com una teràpia eficaç i segura. Però no està exempta de certes amenaces.

Al contrari del que s’assumeix popularment, i de forma similar amb el que passa amb les dents, cal netejar-los diàriament i de forma adequada. Les correctes mesures higièniques prevenen les malalties periimplantàries, que es caracteritzen per la presència d‘inflamació i / o infecció dels teixits que envolten l’implant, alteració que pot desembocar en la seva pèrdua completa.

En les últimes reunions d’experts europeus en la prevenció de malalties periimplantàries, es va estimar que 22 de cada 100 persones patien infecció dels seus implants dentals i que 43 de cada 100 hi experimentarien una inflamació. El signe més important que l’evidencia és el sagnat, pas previ a la infecció.

Davant d’aquest creixent problema de salut, la millor opció passa per la prevenció.

El càncer oral és un dels deu tipus de tumors més freqüents a tot el món.
Es diagnostiquen prop de 300.000 casos nous a l’any i la seva mortalitat anual s’aproxima a les 150.000 persones.
No obstant això, senzilles mesures preventives poden evitar la seva aparició o mitigar-ne les conseqüències.

10 factors de risc per al càncer oral
• El tabac, en qualsevol dels seus formats i presentacions, és la causa més freqüent de càncer oral. Els fumadors tenen de cinc a deu vegades més possibilitats de desenvolupar un càncer oral i n’augmenten el risc segons el nombre de cigarrets consumits al dia i el temps de durada de l’hàbit.
• El risc de càncer augmenta amb el nombre de begudes alcohòliques consumides diàries (es dobla el risc si el consum supera la ingestió de 3-4 begudes alcohòliques diàries i és cinc vegades més freqüent si es superen les cinc diàries).
• La combinació de tabac i alcohol multiplica el perill: el risc de càncer oral és 2-3 vegades més gran en persones que fumen i beuen alcohol que en aquelles que només fumen o beuen alcohol.
• Els antecedents personals de càncer de cap i coll augmenten el risc de càncer oral.
• Els mals hàbits dietètics i d’exercici: sobrepès, vida sedentària i deficiències en la dieta poden afavorir un major risc de càncer oral.
• Factors genètics.
• La infecció pel virus del papil·loma humà (VPH) augmenta el risc de càncer d’orofaringe (transmissió sexual).
• Baix nivell socioeconòmic.
• Trauma crònic en el revestiment de la boca per dents afilades, restauracions deficients i dentadures postisses mal ajustades (les dentadures han de llevar-se a la nit, rentar-se i glopejar diàriament).
• L’exposició a la llum ultraviolada per períodes llargs de temps no només augmenta les possibilitats de desenvolupar un càncer de pell, sinó que també incrementa el risc que aparegui un càncer de llavis.

7 factors protectors davant del càncer oral
• Canviar d’estil de vida, practicant exercici regular.
• Alimentar-se de manera sana, potenciant el consum de fruites i de verdures.
• Abandonar l’hàbit tabàquic: deixar de fumar redueix al 50% el risc de càncer oral. Als vint anys de deixar de fumar, el risc de càncer bucal és igual al que té qualsevol fumador.
• Limitar el consum d’alcohol: com a molt, consumir una beguda alcohòlica al dia.
• Vacunar-se contra el virus del papil·loma humà.
• Tenir una bona higiene oral i sexual.
• Limitar l’exposició a la llum ultraviolada: evitar l’exposició solar al migdia, portar barret i cremes protectores solars i labials.

Una geniva sana no ha de sagnar. El sagnat és dels pocs signes que avisen que una geniva està malalta. Si apareix el dolor ja és signe inequívoc de l’existència d’una patologia més important i laboriosa de tractar. Les malalties de la geniva no solen causar dolor i poden passar inadvertides, detectant-les habitualment quan s’ha produït una pèrdua òssia extensa i irrecuperable.

L’halitosi o mal alè s’origina en un 85-90% de les vegades en la cavitat oral. La mala olor procedeix del metabolisme dels bacteris anaerobis que hi ha a la boca; aquestes són capaços de degradar proteïnes procedents de les pròpies cèl·lules del nostre organisme o d’altres bacteris i de la nostra dieta, produint-compostos sulfurats volàtils. Una higiene oral deficient, especialment entre les dents, malalties en les genives com la gingivitis i la periodontitis, i la presència excessiva de substrats en la llengua són les causes més habituals d’halitosi.

L’ocupació farmacològica de bifosfonats és un tractament habitual per prevenir les fractures òssies d’origen osteoporòtic. El percentatge de complicacions, sobretot, en el tractament implantològic és molt baix. La complicació més greu és l’osteonecrosi o mort dels elements de l’os per falta de reg sanguini. Atès que aquesta circumstància clínica és infreqüent, hem de prendre les precaucions establertes davant el consum d’aquests fàrmacs. Es recomana la suspensió del bifosfonat uns mesos abans de la intervenció per col·locar un implant i la seva continuació uns mesos després, la prescripció de antibioticoteràpia després de la mateixa i l’adopció de mesures antisèptiques locals que limitin la possibilitat d’infecció.

Les conseqüències de la salut bucal no es restringeixen a la cavitat oral. A la boca hi ha milions de bacteris; la inflamació o infecció crònica de les genives produïda per aquests bacteris té repercussions a nivell general passant a la resta de l’organisme a través del torrent sanguini. Els pacients amb periodontitis tenen major risc de patir malalties cardiovasculars, pulmonars o diabetis, i en els embarassos triplica el risc de patir parts prematurs.

Majoritàriament s’accepta que els raspalls durs són més efectius per eliminar la placa bacteriana i les taques de les dents, però això no és necessàriament cert. En realitat, el raspallat amb un raspall de cerres dures o el raspallat brusc o traumàtic produeixen desgast en l’esmalt i retracció en les genives, accions que deixen exposada l’arrel de la peça dental. Es pot obtenir un raspallat eficaç amb raspalls de consistència suau o mitjana. Tampoc és del tot cert que una esbandida bucal forta o amb molt alcohol sigui indispensable per a la salut de les genives; de fet, les esbandides amb alt contingut en alcohol poden produir sequedat dels teixits orals en modificar la quantitat i qualitat de la saliva.

L’ús d’escuradents que no estiguin específicament dissenyats per netejar la placa bacteriana entre les dents, no és aconsellable, ja que amb ells es pot produir una lesió en l’espai que hi ha entre les dents, ocupat per la papil·la, de manera que s’infringeix un trauma repetitiu que s’ha d’evitar. La seda dental, (si no hi ha espai tot just entre les dents) o el raspall interproximal (si entre les dents hi ha prou espai) són les opcions més recomanades per substituir definitivament la funció dels escuradents. Això sí, hi ha escuradents dentals específicament dissenyats per a la higiene interdental, amb eficàcia demostrada en el control de placa interdental i en la inflamació gingival.

La malaltia periodontal, coneguda vulgarment com piorrea, provoca la pèrdua d’os al voltant de les dents. Sense el tractament adequat, les dents comencen a moure’s i es perden, però actualment el tractament de la periodontitis és altament eficaç, i es pot facilitar el manteniment de les dents durant tota la vida en la major part de casos.

El tabac és un factor de risc per patir una malaltia periodontal. Els fumadors tenen tres vegades més risc de patir periodontitis i que la seva malaltia progressi més ràpidament i respongui pitjor al tractament, fins arribar a provocar la pèrdua de peces dentals. Al costat de l’alcohol, és el causant principal del càncer oral: a més, és un dels principals agents relacionat amb el fracàs d’implants. També, l’efecte de constricció dels vasos sanguinis que produeix el tabac evita el sagnat gingival, acció que redueix la presència en els fumadors d’un dels principals signes d’alarma i, per tant, es dificulta, en aquests casos, el diagnòstic de les malalties periodontals.

L’eficàcia de la lluita contra les malalties periodontals no està directament i únicament lligada al tipus de raspall ni al nombre de vegades que raspallem les nostres dents, sinó que també depèn del grau de motivació, l’accés a localitzacions difícils, el temps emprat; i a condicionants genètics i ambientals.

La pèrdua dental no és inherent a l’edat del pacient, és a dir, no pel fet de ser gran o envellir hem d’estar desdentats. Si es realitza una higiene dental i interdental correcta i es va al dentista amb regularitat, probablement podrem somriure i menjar a gust, encara en edats avançades.

La saviesa popular adverteix que cada embaràs costa una dent. Però si la dona embarassada pren senzilles precaucions per a la seva cura dental, això no hauria de succeir. En realitat, la pèrdua de dents que s’ha atribuït a l’embaràs es devia a la presència de càries que, òbviament estan ja presents abans de l’embaràs. És el sagnat de les genives el que porta a la dona al dentista durant l’embaràs i és llavors quan es detecten les càries que ja estaven presents, i el que, en alguns casos, fa necessària l’extracció de les dents afectades.

L’ús inadequat del raspall elèctric pot produir abrasió en les dents i retracció en les genives, però no com a conseqüència directa del mareix raspall sinó fonamentalment de la tècnica emprada, per l’ús de pastes dentífriques abrasives o pel tipus de cerres (especialment les dures ). Una posició correcta durant un temps suficient en cada dent n’optimitza el resultat.

La malaltia periodontal durant l’embaràs es pot i s’ha de tractar. El tractament periodontal no té efectes adversos ni en la mare ni en el fetus; per contra, patir periodontitis i no rebre tractament previ en l’embaràs triplica el risc de patir un part prematur. És ideal que prèviament a l’embaràs es realitzi una visita al dentista o periodontista per al diagnòstic i tractament de les malalties de les genives, ja que beneficiarà la mare i el fetus.

Els raspalls no aconsegueixen eliminar la placa bacteriana en els espais interproximals amb la suficient eficàcia, motiu pel qual resulten d’utilitat els raspalls interproximals quan els espais entre dents són amplis. És important utilitzar una mida de raspall interdental d’acord amb l’espai que raspallarà. L’ús adequat d’aquests sistemes no hi augmenta els espais; al contrari, permet l’eliminació dels bacteris de les superfícies laterals en les dents i evita la progressió de la malaltia., la destrucció de l’os i, per tant, l’augment d’aquests espais.

Tot i que a dia d’avui hi ha una àmplia varietat de raspalls dentals al mercat, és important saber triar el model que millor s’ajusti a la nostra situació i s’adapti a la mida de la nostra boca, independentment que el raspall sigui manual o elèctric. Es recomanen raspalls amb capçal més petit, ja que ens ajuda a netejar zones de difícil accés, com els molars.

Un raspallat vigorós pot ser perjudicial per a l’esmalt de les teves dents i les genives. L’abrasió de l’esmalt desgasta i retreu la geniva del coll de la dent, en conseqüència, pot acabar mostrant la seva arrel i tornant hipersensible aquesta zona. No es realitza una millor neteja en utilitzar més força, sinó en aplicar una millor tècnica de raspallat.

Es recomana raspalls de cerres de duresa tova o mitjana, mai dures ni rígides perquè poden erosionar l’esmalt, irritar les genives i causar-ne la recessió.

Hem de raspallar 2-3 vegades al dia (tampoc més de tres) durant 2-3 minuts, que és el temps suficient per netejar totes les dents. Cada quart de la boca ha de raspallar-se uns trenta segons (en total dos minuts tota la boca). Ens hem de raspallar al matí, abans d’anar a dormir i després del menjar del migdia.

El raspallat s’ha de fer amb un “moviment d’escombrat” vertical de geniva a dent (de dalt a baix en dents superiors i de baix a dalt en els inferiors) amb les truges a 45 graus de la superfície dentària. Mai en direcció horitzontal. S’ha de raspallar la part de davant de les dents que és la més visible, però igual d’important és raspallar per dins i la part oclusal per la qual masteguem, de forma circular. Raspalla’t mirant al mirall.

Comenceu per la part més llunyana (els molars del costat dret) i raspalleu tota l’arcada per davant, i per a, tot seguit, passar a la part del paladar i, finalment, baixar a l’altra arcada. No oblideu el raspallat per dins de les dents i l’oclusal. (zona on es mastega).

Canviar el raspall de dents cada tres mesos o quan estiguin les cerres en mal estat o estiguin desgastades / deformades.

Si prens aliments àcids com begudes energètiques, sodes, sucs … estàs atacant l’esmalt de les teves dents, però en condicions normals la saliva el repara. Per això, es recomana no raspallar-se les dents immediatament després i deixar passar almenys mitja hora perquè la saliva neutralitzi l’àcid.

Un cop raspallats les dents, el raspall s’ha de netejar sota el raig d’aigua, sacsejar-ne l’excés d’aigua i deixar-lo assecar a l’aire o bé assecar-lo (si no és així, la humitat permetrà que s’hi desenvolupin fongs o bacteris).

Hem d’eliminar els bacteris que s’acumulen en la superfície lingual i que són responsables de l’halitosi. Tenim a la nostra disposició netejadors linguals de plàstic que desplaçarem pel dors lingual per tal d’eliminar les restes acumulades de placa bacteriana.

Sostingueu el fil entre les dues mans i feu-lo lliscar suaument pels espais interdentals fins que arribi a la geniva. Llavors es corba el fil en forma de C (com abraçant la dent), s’introdueix uns mil·límetres per sota de la geniva i es fan moviments cap als costats de cada dent per netejar la placa bacteriana. Després d’emprar el fil dental has d’eixugar-te la boca per eliminar qualsevol resta. Utilitzeu el fil de seda un cop al dia.

El raspall interdental ha de passar just envoltant l’espai interdental (sense que passi massa folgat) perquè el netegi adequadament.